Els convenis són els acords amb efectes jurídics adoptats per les administracions públiques, els organismes públics i les entitats de dret públic vinculats o dependents, o les universitats públiques entre si o amb subjectes de dret privat per a una finalitat comuna.

Els convenis no poden tenir per objecte prestacions pròpies dels contractes. En aquest cas, la naturalesa i el règim jurídic s’ha d’ajustar al que preveu la legislació de contractes del sector públic (Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic). El següent article explica les diferències entre encomana i contracte.

Els convenis que subscriguin les administracions públiques, els organismes públics i les entitats de dret públic vinculats o dependents i les universitats públiques han de correspondre a algun dels tipus següents:

• Convenis interadministratius signats entre dues o més administracions públiques, o bé entre dos o més organismes públics o entitats de dret públic vinculats o dependents de diferents administracions públiques, i que poden incloure la utilització de mitjans, serveis i recursos d’una altra administració pública, organisme públic o entitat de dret públic vinculat o dependent, per a l’exercici de competències pròpies o delegades. En queden exclosos els convenis interadministratius subscrits entre dues o més comunitats autònomes per a la gestió i prestació de serveis propis d’aquestes, els quals s’han de regir quant als supòsits, requisits i termes pel que preveuen els estatuts d’autonomia respectius.
• Convenis interadministratius signats entre organismes públics i entitats de dret públic vinculats o dependents d’una mateixa administració pública.
• Convenis signats entre una administració pública o organisme o entitat de dret públic i un subjecte de dret privat.
• Convenis no constitutius ni de tractat internacional, ni d’acord internacional administratiu, ni d’acord internacional no normatiu, signats entre les administracions públiques i els òrgans, organismes públics o ens d’un subjecte de dret internacional, que estan sotmesos a l’ordenament jurídic intern que determinin les parts.

Pel que fa als requisits per subscriure convenis, destacam, entre d’altres, que l’adopció de convenis haurà de:

• Millorar l’eficiència de la gestió pública.
• Facilitar la utilització conjunta de mitjans públics.
• Contribuir a fer activitats d’utilitat pública.
• Complir la normativa d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Amb caràcter previ a la formalització, s’ha d’acompanyar d’una memòria justificativa que analitzi la necessitat i l’oportunitat de signar el conveni corresponent, l’impacte econòmic, el caràcter no contractual de l’objecte i el compliment dels requisits establerts en la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

Les aportacions financeres que es comprometin a fer les parts signants no poden ser superiors a les despeses derivades de l’execució del mateix conveni.

La Llei 40/2015 estableix el contingut mínim que han d’incloure els convenis, que és el següent:

• Subjectes signataris.
• Competència en la qual es fonamenta l’actuació de l’administració pública signatària.
• Objecte i actuacions a fer per cada part, i indicació de la titularitat dels resultats obtinguts.
• Obligacions econòmiques assumides per cada part, amb referència a la distribució temporal i imputació concreta al pressupost corresponent.
• Conseqüències en cas d’incompliment.
• Mecanismes de seguiment, vigilància i control de l’execució.
• Règim de modificació.
• Termini de vigència.

Amb referència al termini de vigència, s'ha d'indicar que el termini no pot ser superior a quatre anys, prorrogables per quatre més, tret que normativament se n’estableixi un de superior.

La comanda de gestió és la possibilitat que els òrgans administratius encarreguin, per raons d’eficiència, a altres òrgans, de la mateixa o de diferent administració, la realització de treballs materials, tècnics o de serveis.

Els òrgans administratius han de conservar els aspectes jurídics de la potestat i han de deixar a l’òrgan encomanat la realització de les activitats de caràcter físic, material o tècnic corresponents.

La comanda de gestió no suposa, tal com estableix l’article 11.2 de la Llei 40/2015, una cessió de la titularitat de la competència, ni dels elements substantius del seu exercici, i és responsabilitat de l’òrgan o entitat que l’encarrega dictar actes o resolucions de caràcter jurídic que hi donin suport o en els quals s’integri l’activitat material concreta objecte d’encàrrec.

Normativa

La Llei 40/2015 inclou, en el capítol VII del títol preliminar (articles 47-53), una regulació detallada dels convenis i en recull la definició, la tipologia, els requisits de validesa, el contingut mínim que han de disposar, la durada, l’extinció i els efectes de la resolució.

Aquesta mateixa llei, en l’article 53, estableix expressament l’obligació de les entitats del sector públic de remetre electrònicament al Tribunal de Comptes, òrgan extern de fiscalització de la comunitat autònoma, els convenis els compromisos econòmics assumits dels quals superin els 600.000 euros, així com la de comunicar les modificacions, les pròrrogues o les variacions de terminis, alteracions dels imports dels compromisos econòmics assumits i l’extinció dels convenis.

L’Acord del Consell de la Sindicatura de Comptes, pel qual s’aprova la instrucció relativa a la tramesa a la Sindicatura de Comptes de la informació sobre els convenis formalitzats per les entitats del sector públic local de les Illes Balears (BOIB núm. 161 de 24 de desembre de 2016).

En el web de la Sindicatura de Comptes es pot consultar la informació relativa als convenis de les entitats del sector públic superiors a 600.000 euros.