La planificació dels recursos humans a les administracions públiques té com a objectiu aconseguir els objectius de l’equip de govern, millorar l’eficàcia en la prestació dels serveis i assolir l’eficiència en la utilització dels recursos econòmics de què es disposa. Però cal tenir una dimensió adequada dels efectius i un distribució millor, i afavorir la formació, la promoció, la professional i la mobilitat del personal.
Són diversos els sistemes que preveu la norma per planificar i gestionar els recursos humans (RRHH).
Les Relacions de llocs de treball (RLLT)
Pilar bàsic en l’ordenació dels RRHH, les RLLT són l’instrument tècnic a través del qual s’ordena el personal, d’acord amb les necessitats dels serveis, i s’hi especifiquen els requisits per a cada lloc (article 15 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública).
Actualment les RLLT no incorporen a la descripció de cada lloc les funcions que ha de fer el/la titular, però ofereixen molta informació sobre la manera d’organitzar una unitat ja que, en funció de la denominació dels llocs, de l’estructura més o menys jeràrquica dels nivells i de la qualificació o nivell de responsabilitat dels llocs que inclou, es pot extreure el tipus d’organització que s’ha dissenyat per a aquesta unitat concreta.
Promoció interna i de formació
Es tracta de sengles instruments de planificació de RRHH que duen a aconseguir una qualificació acadèmica més elevada i tècnica del personal de què es disposa. Això significa que els empleats públics de qualsevol organització no han de romandre fent sempre les mateixes tasques per a les quals se’ls va seleccionar quan varen ingressar en l’Administració pública. De fet, la formació i la promoció interna són uns poderosos instruments per incentivar-los professionalment ja que esperonen l’esforç i la motivació i, d’una banda, fan que hi hagi una millora personal, però també, una qualificació tècnica i professional millor per a l’organització.
Oferta d’ocupació pública (OOP)
Una oferta d’ocupació pública és el document en el qual una Administració pública exposa les necessitats de recursos humans que no poden ser cobertes amb els efectius de personal que ja tenen.
La publicació de l’oferta esmentada l’aprova anualment el Ple del Consell Insular de Mallorca, si aquest ho requereix, però es sol fer sempre a final de l’exercici, coincidint amb l’aprovació dels pressupostos de l’exercici següent, ja que s’han de dotar econòmicament, i es publica en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB). El resultat d’una OOP pot ser una oposició lliure o un concurs-oposició.
L’oposició (lliure) consisteix en fer una o més proves per determinar la capacitat i l’aptitud de les persones aspirants i fixar-ne l’ordre de prelació; el concurs-oposició, a més de l’anterior, afegeix el fet de comprovar i qualificar els mèrits que s’aporten.
Normativa
La Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), introdueix en la legislació de funció pública una gran flexibilitat perquè siguin les diferents administracions públiques (estatal, autonòmiques i locals) les qui ordenin i planifiquin els seus recursos humans d’acord a les seves prioritats, sense que s’hagi de configurar sobre la base d’un sistema homogeni que tingui com a model únic de referència a l’Administració General de l’Estat.